En Joan, un poeta que emergeix de les nostres muntanyes, que juga, prova, experimenta i composa uns bells poemes en tots els estils. Un trovador de l'era actual que canta sota el balcó de totes les nimfes que s'acosten al seu portal. Per a tu aquest regal farcit de poesia.
Bon Any Joan!!
Poeta. L'home.
Sóc encar qui vol néixer.
Foc i mesura.
Agustí Bartra
GLOSES MALLORQUINES
No t'enamors, joveneta,
Del canari volador
Que se'n va de branca en branca
Festejant la flor millor.
Mariner l'escolliries
Perquè és bon festejador.
Li riuen als ulls les ones
I té sempre una cançó
Per sospirar a flor de llavi
Entre planys d'acordió.
I sap contes de sirenes
I no sap el que és la por.
Mariner l'escolliries
Si no fos enganyador
I s'aturés a la branca
Del teu braç acollidor.
No fas com l'ocell que passa
Mentre festeja la flor
Sospirant ja per les veles
Que el fan ser més volador!
Rosa Leveroni
Llengua per a l'amor,
Llengua per a la pàtria,
Per a un anhel enllà del Temple,
N regna l'última Puixança;
Llengua que es transfigura
Quan per la seva arrel oculta,
Per la seva flor rara,
La poesia trem o canta;
Llengua que així estimem
I que sabem que també acaba.
La flama lírica s'abranda
-és igual anys o segles-
d'aquesta vida limitada.
Si diem, és que hem de morir.
La poesia enamorada
D'una llengua, és més poesia
Perquè la sap caduca. Passen
Homes i parles, s'estremeix
La poesia així aferrant-se
A una música moridora.
Ah!, més íntima la besada,
Si el vent d'ales
Somou aquesta pobra llengua,
Rica de segles -els passats,
Els que vindran-, però damnada.
Marià Villangómez
LA MÉS PURA VERITAT
Talment un pescador
Que navega entre esculls,
Vaig pel mar amb els ulls
Plens de boira: la por
M'encongeix i no sé,
Vacil.lant com l'onatge,
Si un dia trobaré
La més plena i més pura
Veritat, una platja
Per abordar, segura.
Molt amatent al so
Que ve d'endins -la crida
Del sense nom, el do
Que transforma la vida-,
Seran meves la palma
Dels dolors acceptats,
Les altes claredats,
I una difícil calma?
Josep Maria Boix i Selva
[@more@]
