Diuen que és el dia de la mare, aquesta mare que ens va regalar la vida a través del sofriment i de l'entrega, però aquesta mateixa mare també ens va concebre en una nit d'amor i erotisme. Per tant, aquest post, el més atrevit fet fins el dia d'avui, vol retre homenatge a l'erotisme el qual també té molt a dir sobre la nostra existència.
Ja fa uns dies que notem com la primavera se'ns filtra per la sang i recorre tots els conductes obscens exercint una pressió que tiba les parts més flàccides alhora que n'humiteja de més externes i perforades. Permeteu-me que faci un nou atreviment (ara que ja sóc major d'edat!!!!) i us mostri en primícia (mentre l'editorial no em censuri tot d'una) dos versos eròtics que publicarà en Celdoni Fonoll en el seu darrer llibre de "Poemes Porcs". Pugem per uns dies la temperatura d'aquest bloc, tot i que espero que no fereixin la vostra sensibilitat ni ofenguin la vostra mirada. Donem doncs un espai a aquest gènere poc conegut i excitant.
Gràcies Celdoni un cop més per cedir-me els teus versos.
Nota: després d'haver llegit els seus poemes naturals sobre plantes, bolets i ocells, tenia curiositat per saber de què versaven els de PORCS.
Vegeu-los tot seguit: començarem per un de més light per acabar amb un altre de més pujat.
DÈCIMA ERECTA
M’agrada jugar amb tu
de pensament i d’obra
quan s’engresca el ninot,
fort, fi i enravenat,
alçant la testa nua
fins que, al punt culminant,
amb fortes sacsejades
t’escup l’amor més blanc
en rendit homenatge,
noieta fascinant.
Celdoni Fonoll
OBSCENITATS I TENDRESES /1
Molt penso en tu, donzella del gener,
molt et desitjo, i molt, també, t’estimo,
i amb tu em perdo, fantasiejant.
He viatjat pels teus cabells sedosos
amb trèmuls dits i adelerades mans,
t’he besat molt el front, els ulls, les galtes
i m’he aturat als teus llavis tendrals
retardant jocs de salives i llengües.
T’he resseguit amb llengua humida, erecta,
orelles, coll, les espatlles suaus
i els pits, ah els pits, molt lentament besats,
els teus mugrons xuclats amb gran deliri!
He anat baixant pel ventre llis i fort,
el teu melic, clotet de l’hermosura,
fins arribar a la fita sagrada
de l’entrecuix, llavis molls, carn vibrant.
Et llepo i llepo el pinyonet inflat
mentre amb dos dits vaig penetrant-te el cau
sortint i entrant amb moviment ritmat.
Creix el panteix i es torna crit salvatge
i em dius: “Prou, prou, no puc més, no puc més!”
Llavors et gires, ben de quatre grapes
i m’ofereixes el teu cul magnífic,
rodó, compacte, agressiu, contundent!
Prenc la meva arma, tibant de desfici,
i te la clavo tendrament furiós.
Dansem plegats el galop primigeni,
l’essencial zim-zam d’obstinats culs
fins que esclatem, entre sucs i suors,
en un castell de foc d’escorregudes.
Nus sobre el llit, cansats i relaxats,
imaginem ponents inacabables
i ens dem les mans a la ratlla del son
mentre esperem la propera escomesa.
Goig i plaer, obscenitats, tendreses.
Celdoni Fonoll
[@more@]
