MENTA

Fa calor, ja noto la suor com puja i baixa segons d'on vingui, les hormones semblen desbocades cercant l'èxtasi que les alliberi al torrent sanguini fins arribar al cervell. És clara nit de lluna quasi plena, els pensaments immersos en altres mars, altres mirades meloses que brillen com estels i m'arriben a través d'un amic aquests versos sobre la MENTA que trobo molt adients a la situació creada. Us deixo amb la seva lectura per poder-los assaborir d'un glop o dos. Ai la calor!!! Qui pogués fer un traguet de menta!

L'aire més prim, la menta,
l'aigua del rec, el grill
es cerquen i s'apleguen
en un mateix camí
de fressa compassada,
de silenci tranquil.

Salvador Espriu, "XXVII", Llibre de Sinera

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora        tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.

Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta,
jo, per pagar-la,       ja em donaré teu.

Joan Salvat-Papasseit, "Amo l'aroma", La rosa als llavis

De tot mal renta

i la dona acontenta

l'aigua de menta.

Celdoni Fonoll

"La menta, l'amor augmenta."

"La menta, de tot mal renta."

"Menta, dona calenta."

"Si vols que la dona estigui contenta,
dóna-li aigua de menta."

Dites populars

[@more@]

Tweet