BRUIXA DE DOL

Diuen que sóc una mica bruixa, no ho negaré, això em ve d'afició, però sempre regalant bons pensaments i bons desitjos, ja que l'energia que envies cap als altres un dia o un altre et torna cap a tu, si no ho creieu feu-ne la prova. Però avui parlem d'una altra bruixeria, la de l'amor sota la lluna, aquest astre que tant em fascina i m'inspira totes les nits, i ahir teníem lluna plena, una lluna que embruixava i segueixo immersa dins de la seva bruixeria i bogeria, l'amor.

BRUIXA DE DOL (fragments)

…

El mag m'espera a frec de l'envelat

i jo arribo amb la bruixa del casal

on visc amb mi, i amb l'ombra del meu mal.

A voltes sense mi, i amb l'ull fadat.

La solitud, l'he duta de bracet

i la passejo per aquests paratges.

Metgia em duu la nit, com un secret:

farina d'alba en amargants beuratges.

¿Quin vell molí moldrà l'hora del dia

en què he trobat suport per al meu braç?

La pastaré amb llevat de melangia.

Però sabré encertar, deserta, un pas

de ball amb mi, i el mag per companyia,

com una barca sola a la badia.

…

Els teus llavis. La fruita. La magrana…

Àngel rebel, tot olor de gingebre.

Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,

al bat del sol, ales d'ocell nocturn!

Serves per cor la Lluna o bé Saturn

i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.

Com una serp, cargola't al meu ventre

i cerca'm, amb verí d'amor, el centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.

Ens fitarem errants, i en el desvari

la llum, cega, encendrà l'escenari.

Maria-Mercè Marçal

[@more@]

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a BRUIXA DE DOL

  1. francesc diu:

    si he de ser sincer, sempre he pensat que la poesia es cosa de dones, als homes ens costa molt despullar-nos isempre estem fregantel punt aquellde la cursileria.I més encara amb na Maria Mercé Marçal, que es dels grans.
    ah! si t’agrada Rimbaud,l’estic traduint com bonament puc al català, ho faig a veure si se m’enganxa alguna cosa, el trobaràs enllaçat a Anoharra.

    a10

  2. Albert diu:

    Arribo tard, però m’afegeixo a la llista d’admiradors de la poesia de MMM (i de la poesia, tota, en general).

Els comentaris estan tancats.