El meu petit homenatge a un lluitador nat d'idees clares, un defensor aferrissat de la nostra terra: Xirinacs.
UN AMIC
Ell ho deia a vegades:
néixer en plena derrota, a un territori
que està caient a mans de l'enemic
protegeix dels triomfalismes
i les depressions. En escoltar-lo,
veia els camps on vagaven els primers
desertors amb les armes mal penjades
i guerres obertes pel desànim.
Som els supervivents -solia dir-
d'una guerra civil.
Una gent d'una edat i d'una mena
que va apostar per la literatura,
la llibertat i la cançó francesa.
La música de jazz i les victòries
d'Algèria i de Cuba.
Per l'URSS de Stalingrad i Maiakovski.
Que hem fet de la penombra d'un cinema
un lloc de pau com una església.
En tonar de vacances he sabut
que, per a ell, ha estat l'últim estiu.
És un dia de pluja sense vent,
educada i burgesa.
Emparat pel paraigua m'he aturat
davant l'ample vestíbul d'un cinema.
Joan Margarit
[@more@]
En Xirinacs va viure amb la voluntat trasbalsada els esdeveniments més rellevants del nostre temps. Pot ser li va fluctuar la postura però, mai li va tremolar el convenciment. El que va pensar, escriure i fer commocionava a base de cops directes a la consciència.
Mentre espero un altre Xirinacs, que sigui el seu record el que em mantingui alerta.
Visca Catalunya lliure!
Jordi Ventura
Si, estava malalt perodel cos i de l’ànima, per aixó ha fet el que ha fet. Se’ns ha mort un home i se’ns ha trencat un paisatge.
Si, estava malalt perodel cos i de l’ànima, per aixó ha fet el que ha fet. Se’ns ha mort un home i se’ns ha trencat un paisatge.
Amb el seu adéu, crec que ha volgut contrapuntar les consciències, no tan sols dels polítics, sinó de tot el poble.
Molt bon dia, Violant!
No és estrany que jo estigui a aquestes hores de la matinada per aquí. Fins i tot més tard és fàcil que hi sigui.
Ara que, em dona la impressió, de que tu també acostumes a habitar el temps de la lluna…
Un petó!
Jordi Ventura