CAMPANADES

Sota les campanes vilafranquines he pogut admirar la meva vila il·luminada amb el caliu de la vesprada, convertint els seus carrers i places en una maqueta en miniatura a l'abast de la mà mostrant la seva activitat nocturna amb l'atenta mirada de la lluna que quasi complerta convidava als somnis més romàntics al so del dringar de les quatre campanes que majestuoses mostraven els seu perfil i la seva intimitat. He vist com els teus ulls melosos brillaven com els estels. Fluïen els pensaments…

ADÀGIO

Queda l'esguard, encara no serè,

d'uns ulls color de mel.

Queda el ressò del pas lleu que ha apartat

de mi el teu cos esvelt.

Queda l'enyor del que mai no t'he ofert

i un camí pel desert.

Preguntaràs si guardo la memòria de tu, i et respondré:

foll d'impotència,

he assassinat el mar.

I no sabrà

ningú que ets el meu còmplice.

Feliu Formosa

[@more@]

Tweet