La vida passa d'una revolada i esdevé tan breu que no som capaços d'adonar-nos que ja no hi som, ni quan encara hi érem. Com una fogarada d'una nit on es cremen totes les vivències quedant la cendra que s'escampa per l'Univers per perdre's i oblidar-se en l'infinit. No som res tret d'un capritx del foc que un dia va cremar i escampà una guspira, ara freda i invisible. Hi serem demà? Hi som avui?
DECADÈNCIA
No hi ha cel ni infern,
només una foguera
i només una nit per mantenir-la viva.
Cicles infinits formen el cicle
de l'etern cansament.
Perquè no respirem,
és la mort que ens aspira,
i els desigs ens avisen
que ja és massa tard.
I Déu es complau en amors invisibles,
fuig molt més de pressa que la nostra mirada.
I al lluny s'atura per veure'ns arribar
com les onades fredes.
Màrius Sampere i Passarell
[@more@]
Hi som en la mesura que sentim. Quan no sentim, no hi som.
Un petó molt gran amb molt de sentiment!
Jordi
Un cop més em trec el barret,
encara hi som, però, i no podem deixar-nos vèncer
quan estem arraulits pel fred
o el sentiment del desamor,
i només pensem en aquells jorns de temença
com deia el poeta, sigui la mort una major naixença.
Bonics poemes, bon dia Violant!!!