NOMÉS LLETRES

M’adono que ja havia penjat aquest poema el 3 de febrer del 2006 i com si fos una mena de premonició ha esdevingut més real del que en aquell moment hagués pogut imaginar. Ara només són lletres que parlen d’amor.

LLETRA D’AMOR

M’enyor de tu en el bosc

i en l’ombra de l’església.

Això que sento avui

m’han dit que és impossible.

Això negat, vivia.

Sóc fill d’un altre món

on estimàvem sempre.

Si els arbres van creixent

no em cal cap altra terra,

jo visc sense tristesa.

Ningú no pot dir mai

que quan t’escric menteixo.

Sóc sol en el desig

i tot es transmudava

en fulla, pedra i aigua.

Hi ha coses sense nom

perquè no tenen pàtria.

L’inventarem avui

enllà del nostre enyor

i tot serà esperança.

Joan Teixidor

Tweet