Hi ha tota classe de murs que separen les persones i molts altres lligams que les uneixen indissolublement. La presència física no assegura aquesta unió doncs un fil transparent pot ser més fort que tot un cadenat forjat amb els anys. L’amor, sense anar més lluny està teixit d’aquest fil adimensional capaç de suportar qualsevol tensió que vulgui esquinçar-lo.
Hi ha però, tantes coses que ens separen que fins i tot has alçat un mur de vent, un mur que malgrat tot pot ser travessat per la veu d’un poeta, la veu interior que no sap callar.
OPOSES UN MUR DE VENT
Oposes un mur de vent
al nostre desig d’ocell;
només la veu el travessa.
Tenim un vidre a la sang.
Tu resols la immensitat
amb una sola mirada.
Imaginar-te potser
ja és viure secretament
el goig de la teva idea.
Si es perpetués la veu
podríem dir-te germà
un cop només, i restar
per sempre més en silenci.
Miquel Martí i Pol
els murs psicològics són infinitament més podesosos que els físics i, per tant, tan difícils de tombar! gran poesia