MURS

Hi ha tota classe de murs que separen les persones i molts altres lligams que les uneixen indissolublement. La presència física no assegura aquesta unió doncs un fil transparent pot ser més fort que tot un cadenat forjat amb els anys. L’amor, sense anar més lluny està teixit d’aquest fil adimensional capaç de suportar qualsevol tensió que vulgui esquinçar-lo.

Hi ha però, tantes coses que ens separen que fins i tot has alçat un mur de vent, un mur que malgrat tot pot ser travessat per la veu d’un poeta, la veu interior que no sap callar.

OPOSES UN MUR DE VENT

Oposes un mur de vent

al nostre desig d’ocell;

només la veu el travessa.

Tenim un vidre a la sang.

Tu resols la immensitat

amb una sola mirada.

Imaginar-te potser

ja és viure secretament

el goig de la teva idea.

Si es perpetués la veu

podríem dir-te germà

un cop només, i restar

per sempre més en silenci.

Miquel Martí i Pol

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a MURS

  1. german diu:

    els murs psicològics són infinitament més podesosos que els físics i, per tant, tan difícils de tombar! gran poesia

Els comentaris estan tancats.