ELS SONETS (1)

A la unió de dues ànimes lleials

no admeto impediments. L’amor no és amor

si sofreix canvis amb els canvis temporals,

si, mancat de favors, es vincla al desfavor.

Ah, no: l’amor és com el sempre immòbil far

que mira les tempestes i mai no es desfigura.

De cada barca errant és l’estrella polar

d’insondable valor i sondejada altura.

L’amor no és la joguina del temps, ni que l’esclat

de rostre i llavis mori sota la seva falç.

No s’altera l’amor amb la fugacitat,

sinó que sobreviu fins als dies finals.

I si això és un error i em pot ser demostrat,

jo no he escrit mai, ni mai cap home no ha estimat.

[@more@]Avui toca parlar de l’amor universal, aquell que fa sospirar els mortals. Aquell sentiment mancat de gènere i de magnitud: l’essència pura de l’estimació sense cap condició ni data de caducitat.

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a ELS SONETS (1)

  1. Nica diu:

    Quantes paraules durant els segles per intentar descriure un sentiment únic i que no es repeteix mai entre dues persones… un dels meus somnis és arribar a un tipus d´amor així, i no només estic parlant de l´amor en parella, si no també de l´estimació entre amics i família. No en va tothom es preocupa pel mateix i tot al nostre voltant gira sobre aquesta emoció, encara que no sempre en siguem conscients.

  2. aladern diu:

    El coneixes? L’has conegut mai? Saps on es troba?

  3. Ostres…que maco..no sé si és del tot cert, no puc comptar amb la meva experiència en aquest tema però la idea d’un amor «per sempre» sempre ha estat al meu cap, encara que la meva part racional em diu que no pot existir, que les coses canvien, que tot està en constant transformació…però també penso que els sentiments sempre es mantenen vius…sino, perquè costa tant oblidar?Perquè sempre, encara que passi el temps, queda alguna cosa grabada?
    T’he llegit al bloc de la Nica i he llegit la teva interpretació de les cartes i estic totalment d’acord!!!Bé, jo no tinc tant nivell, només sé tirar-les amb els arcans majors però de veritat que mirant les cartes m’ha semblat una interpretació molt correcta!Et volia demanar un favor…..ja sé que és un abús, i que si t’ho demano i m’ho concedeixes, segurament no seré la última peró..com que jo no me les puc tirar a mi mateixa…em podries fer una tirtadeta sobre un tema en concret, si us plau?:)

  4. jordicp diu:

    Ja tinc apunt la primera aproximació:

    http://www.blocat.com/destacats/literatura

    podeu fer-nos arribar les vostres suggerències? els vostres dubtes? la vostra opinió?

  5. Molt bé, provaré de tirar-me-les jo mateixa, tot i que m’ho han descaonsellat per temes de subjectivitat…jejej, però ho faré i ja et diré si he pogut llegir alguna cosa!;)

Els comentaris estan tancats.