EPÍLEG

Mai no he romput el cristall de l’alba

Ni passat sota el pont abans que els ocells

Mai no he besat abans que ningú cap boca

Ni cap primavera m’ha dut el perfum dels seus ulls

Mai no he vist nua la casa abans que l’arbre

Ni l’ombra dels núvols abans que el cel

I abans que jo la mar ha descobert la terra

Mai no he parlat que no escarnís un eco

Mai no he rigut sense escarnir el diable

Un doll de cabelleres m’ha marcit les mans

Abans que collissin els diamants de l’arbre

I si les sines fossin vegetals?

Si les muntanyes fossin transparents?

No seríem però poetes

Ni hauríem vist

Com hem vist vós i jo l’home del torrent

(Ni el veurà mai ningú sinó vós i jo: de dia i de nit aboca, als indrets més obacs, fal.lus arborescents embolicats amb fulles esgrogueïts de diari. En ésser fosc, quan les ombres gegantines de ponent cobreixen amb llurs pàmpols l’amagatall sinistre, un gemec dolcíssim recorre la torrentada i obre, amorosides, les parpelles dels estels.)

[@more@]

J.V. Foix, el seu llenguatge particular i el seu simbolisme. Us atreviu a descabdellar el seu significat? Ànims!

Tweet