Va ser dit
pels segles dels segles.
On és, doncs la llibertat?
Infatigables connexions
executen el càlcul: haver estat
abans que poma
informació, un u tot sol, un ou.
Un botó.
Prémer-lo, provocar
la perfecció. Engega’m! Sí, faig llum.
Però sols una estona
de gota de mi. L’eternitat
l’acabaran els altres.
[@more@]Tornarem al lloc on érem abans de néixer.
mira per on, el poema intercepta un matiner tardà que pensa a estirabots… i s’atura on les idees descansen. Passa de llarg dels títols punxeguts com una butterfly que s’orienta pels colors afins, no se sap com, però de la millor manera. Deu ser un dia assolellat que no remena tonalitats però insulta les ombres. No vull espatllar el vol inert que m’inspira, només imitar la papallona amb l’emoció. Per dir el que m’agrada d’una manera el menys depredadora possible. La tècnica del caçador crític no em serveix per gaudir del moment, però com es diu, m’agrada, és bo, o soc dèbil? Dit sigui de pas, l’eternitat és una ficció de l’univers, i el temps una excusa matemàtica d’algun tirà emperador. La llibertat només subsisteix al marge del món o fora de l’univers, tal com nosaltres. Exclusiva de la papallona.