Jungfraujoch -Suïssa (juliol, 1988)
La posta fou vermella,
Ve el fred desavinent,
Un núvol s’escabella
I entre els estels hi ha el vent
Raja una fonteta
A proa de ma pàtria
Que tothom li dóna
Per nom la Trobada,
Al peu del torrent,
Que brolla tan clara
Que al surtir del raig
Sembla fosa plata.
Buscant la frescosa
Font regalada
A ta dolía vena
Que la set apaga
Acut la pastora
I i la vilatana
Com lo segador
L’anyell i la cabra.
També jo et visito
Amb tanta constància
Que molts dies vinc
Tarda i matinada.
Jacint Verdaguer
[@more@]
Ara que hem començat el mes de l’amor, el mes on es produeix tota sèrie de canvis i transformacions talment el perfil d’una muntanya amb els seus ascensos i descensos emocionals, no hi ha res més bonic i relaxant que parlar precisament d’això, de les muntanyes, aquella natura que aparentment ens sembla immutable però que està dotada d’una vida rica i més llarga que la nostra.
Si no n’heu tingut prou en trobareu més a http://personales.ya.com/muntanya/citacions/cites14.htm
Gràcies a l’ef tots en podrem gaudir més.
Quina foto més maca!!!!!!!!!Ara m’hi endinsaria i m’hi perdria amb una sac de muntanya ben calentó, mirant les estrelles i el reflex de la neu enmig la nit…quina tranquilitat que es respira a la muntanya lluny de la gent,oi?
La natura i especialment la muntanya per alguns de nosaltres és un dels millors espais per viure sensacions íntimes. És un espai de retrobament personal, introspectiu, de pensament, de reflexió, de felicitat, de gaudiment…
Han estat molts els escriptors i poetes que han escrit sobre la muntanya i les seves vivències i sentiments. Si doneu una mirada aqui (http://personales.ya.com/muntanya/indexcit.html)podreu llegir algunes citacions, pesaments, poemes i textos que he anat aplegant.