L’espill et tempta,
impensat, amb la pura
cançó de l’aigua.
Ara les teves roses
damunt la font s’esfullen.
Rosa Leveroni
[@more@]
Les dones, les grans abscents de la poesia forçades a exercir en la intimitat, en la clandestinitat o fins i romanent desconegudes i d’altres amb pseudònim masculí. Sempre apartades de la cultura, arraconades, infravalorades i reduïdes a la llar. Sort en tenim de les valentes que han sabut anar a contracorrent i han demostrat la seva capacitat i la seva tenacitat.
Un bravo per elles, per les que ho han aconseguit i per les que ho han intentat!!
S’apropa el dia internacional de les dones (8 de marçç. No saps pas com valoro i t’agraeixo els comentaris que em fas. Gràcies!
És veritat, quan anava a l’esola i estudiavem poesia i explicaven que hi havia escriptores que utilitzaven noms d’homes per a poder escriure sempre em soptava molt…menysmal que les coses, poc a poc, van canviant perquè tanta discriminació..