L’ÚNICA ROSA
Quin bé de déu de roses en el jardí! N’hi ha
d’enceses com ta galta quan, qui jo sé, te mira;
roses de sang i d’albes on sa blancor deixà
l’última neu del fosc hivern que s’enretira.
N’hi ha tantes i tan belles arreu la vista gira!
Hi ha tant perfum en l’aire subtil que es fa aspirar,
que no sap quina rosa l’amor ha de triar
per ofrenar a l’amiga: per una sols sospira
el cor, per una sola vaga a l’atzar la mà.
Mes ai! l’única rosa cercada en va, no afina.
Cullo la més formosa, ses punxes em clavà…
I així la mà ensagnada me repeteix mesquina
l’amarga veritat: que en aquest món no hi ha
ni amor sense dolor ni rosa sense espina.
13 de maig 1927 – Joan Pons i Marquès
[@more@]
Estem a les portes de la diada de Sant Jordi; la primavera que ja es comença a notar a dins i a fora del nostre cos; els sentiments que brollen des del fons de l’ànima i la rosa que pren forma d’allò que un més s’estima per sobre de la seva vida.
En aquest cas he posat un poema de l’avi d’un bon amic.
Que tinguis un bon Sant Jordi malgrat segueixis sempre tan ocupat.
A vosaltres us desitjo que tingueu una "bona rosa", un bon motiu que us faci sentir vius i alhora valorats. La meva rosa particular us la mostraré ben aviat.
jejej!Jo no segueixo massa les tradicions però com a mínim aquí tenim ja la rosa del jefe!
Sempre hi ha un bon motiu per fer-nos sentir vius.
Que te’n regalin moltes!
🙂
Com dieu, no fa falta que sigui St. Jordi per regalar roses o llibres, per a mi, St. Jordi ho és tot l´any, però igualment, també és bonic saber que tenim un dia tan bonic per homenatjar la primavera i la literatura… i si no tinc cap rosa (a part de la del jefe), em conformo amb qualsevol flor o un petó de pètals suaus 🙂
bon dia violant!