Quantes vegades dec haver mirat
aquests camins que no porten enlloc,
tantes coses com vaig fer malament
i de les quals no m’he de penedir.
No sóc res més que els noms en què he cregut.
[@more@]
Vaig anar a cercar poesia entre les paradetes de Sant Jordi i la meva sorpresa i decepció alhora fou que quasi n’era invisible per no dir inexistent. Sort que a darrera hora em van trobar l’únic llibre que els quedava: "Hostes" Premi Carles Riba 2005, i és clar no me’n vaig poder estar de comprar-lo ja que si havia pogut arribar fins a la paradeta el seu mèrit deuria tenir. Per tant el voldré compartir amb vosaltres al llarg de diferents blocs. Avui us presento aquest poema breu però intens i contundent. Ja em direu què us sembla si us ve de gust. Per cert, he demanat a la meva flor que escollís una fotografia (no és meva que quedi clar, la foto eh!) després de llegir-li el poema. L’ha triat perquè creu que quan una persona entra dins d’un bosc sempre es perd.
Disfruteu-lo!
la fotografia, maquíssima. El poema curt i intens, com els bons licors. L’últim vers amb regust Ferratià.
Estem d’acord?
😉
Doncs és una foto molt ben triada, a mi m’agrada molt i em carrega les piles veure un bosc d’un verd tan viu
La poesia molt maca i molt encertada, tot allò que fem ens serveix per alguna cosa i ho fem per alguna cosa en un moment determinat, no ens hem de penedir..
Doncs jo em penedeixo del soroll que genera el meu propi cervell alimentat pels meus pensaments. Aquest soroll no m’ha deixat sentir moltes coses que havia de sentir…
permeteu que gosi introduir un comentari d’ordre diferent: és per mirar de solucionar això que no surti la imatge del blog als blogs destacats, http://www.blocat.com/destacats/literatura ,
per anar bé hauria d’haver-hi una imatge a «configuració/preferències d’usuari», de l’administració del blog,
si continua sense sortir la imatge, si’s plau posa’t en contacte amb info@blocat.com, o deixa algun senyal a http://www.literaria.blocat.com, perquè puguem corregir-ho
gràcies!