qui cerca respostes en la foscor de les hores darrera la lluna que solca el camí, destria les brosses que broden l'estora només pel plaer de saber-les gaudir.
ulls de poeta, mans de saviesa, gens desmembrats a la cursa del temps, llanterna eterna, distant i propera que mena el meu guia al teu coneixement.
sabré reconeixe'm al fons de l'obaga quan el silenci em negui la llum? només anhelo romandre reclosa enmig de neurones, espera latent, confiant la sinapsi, resposta quimera mostrant-me efímera un instant, un moment.
[@more@]
Avui és un dia festiu per a mi per diversos motius. Encara em dura la ressaca que m’ha provocat la darrera llàgrima.
Faig la copeta a distància, un poema molt bonic, com tots, felicitats, Violant.
Salut! i… sembla que … felicitats!
uoooooooooo!Moltes felicitats!!I que les llàgrimes de ressaca siguin de freixenet, i no salades com ho són….
una abraçada!
Sigui quina sigui la celebració, no hi ha res millor que celebrar-ho com ho has fet tu 😉
Una mica tard, però passo per felicitar-te (M) i alçar aquesta copa que m’ofereixis per brindar a la teva salut. Que l’Arc de sant Martí que has vist et sigui auguri de felicitat duradora. T’ho mereixes!
Un petó.
xin-xin!!
Els brindis amb cava sempre m’emocionen. Per tu, Violant, per les teves belles paraules i per tots els teus desitjos.
Violant no vaig caure de que anàvem les felicitacions.
Doncs… Felicitats encara que endarrerides!!!