diumenge
el gris de
la lletra
sobre el
paper blanc
Blava penombra
blanca petxina
tèbia remor
distància freda
volen les veus
cremor de sol
ratlles de gel
color del dia
batec de goig
flames o mots
a frec de llavi
somni o poema
[@more@]
Després d’aquest diumenge em sento una mica apàtica tal com indica aquest poema d’Albert Ràfols-Casamada que sembla premonitori ja que s’inclou dins del seu poemari "Espiral del temps" (maig de 2003) fet apartir d’una tria dels poemes escrits entre el 1939-1999.
I vosaltres de quin color us sentiu?
D’un color una mica confús, la veritat, com quan rentes quelcom en calent, sense voler, i la roba surt com surt, ai, quina calor.