TARDOR

L’oblit no és fàcil

encara que amenaça

(sublevació contra la imatge

fictícia, que ja no seria).

Pàtina de vidre als ulls

i tota una recança egoista

(si veiessis com la destrucció,

incessant, també pot atrapar-me).

Parets closes, de marbre,

i el crit: no, no és possible.

(Inútils arbres, telèfon mut,

inútils, odiosament, paraules.)

Marta Pessarrodona

[@more@]

Quan les emocions adopten cos de dona apareix el poema, i quan el poema l’adopta una dona, apareixen les emocions…..

Tweet