Jo sóc l’altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se’m revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.
Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l’altra.
Maria-Mercè Marçal
[@more@]
Demà se celebra el dia internacional de la dona. La millor manera que ho puc celebrar és fent el meu petit homenatge a les poetesses que han hagut de nedar dins d’un mar fet d’homes.
Doncs si no m´equivoco, Violant, avui he llegit al diari que han commemorat uns jardins nous en homenatge a la Maria-Mercè Marçal, precisament ;-)! Crec que serà un lloc perfecte per llegir-hi poesia, i més ara que ve el bon temps…
Doncs sí, ja hi som novament amb la disriminació de la dona dins del món de la poesia, i del món en general és clar….
de totes formes, jo trobo que això del dia de la dona és una tonteria, amb tot el respecte, el dia que se’ns respecti haurà de ser tots els dies, no un dia, com si fos un regal…no?