Tu cantes, i una llàgrima
tremola en nostres ulls de catalans.
Ella diu el secret dela nostra ànima;
per ella coneixem que som germans.
La virtut de ton cant que així se’ns mostra,
sense estimar, no la sabrà ningú.
Oh dolça cançó nostra!
Tot allò que estimam palpita en tu.
Miquel Ferrà
Avui us presento un nou bloc on també s’hi viuran emocions però aquestes seran ben concretes. Narraré fets que m’hauran provocat una llàgrima amb totes les variants possibles en què apareixin i cadascuna la voldré compartir amb tots vosaltres, els poetes, els amics i els coneguts. No serà un bloc molt actiu ja que la seva activitat dependrà de quan apareixin aquestes llàgrimes.
Per tant us hi espero, quan us vingui de gust i el vostre temps us ho permeti. Hi sereu benvinguts tanmateix com aquí, al racó poètic de la Violant.
http://llagrimesviolant.blogspot.com
Ja he llegit la primera llàgrima. Molt bo. Em sembla que el primer cop que vaig sentir la història també vaig plorar 😉
A veure si totes les llàgrimes són d’aquesta mena
🙂
Em sembla una idea genial aquest nou blog de les llàgrimes!Sembla mentida quantes coses diferents poden provocar l’aparició d’una llàgrima…
Com diu el Ramón, moltes de les llàgrimes no són de tristesa, i a més, cadascuna té el seu color especial ;-). Ja tinc ganes de descobrir-les al teu blog!