DE VENÈCIA

Per primer cop hem vist el món. Potser

ens l’hem creat en aquesta hora rica

de la irreal ciutat? Per tot el cos

ens passa, estrany, un formigueig de segles

i sentim la fretura de tocar

amb la carn nua el firmament, les illes,

els canals i les pedres. Tan lluny de la raó

deformadora, terra i aigua senten

llur vida primitiva, en un volum

compacte de poder. La mar rompia

contra la nostra sang i mil estels

ens fregaven el front. I si tornàvem

al fet concret, a l’impossible, el pont

de Rialto ens vessava dins la gòndola

grapats de flors, perquè totes les grans

ales llavors van recobrar les plomes.

On acabava el pes real i just?

On començava als ulls la fantasia?

[@more@]

Demà els meus pares compleixen quaranta anys de casats. Des d’aquí els vull felicitar juntament amb els meus germans i la resta de la família.

Els hem preparat un regal molt especial que n’hi se l’imaginen, algú ho adivina? Guardeu-me com sempre el secret.

FELICITATS PARES! UN PETÓ BEN GROS PER CADA ANY QUE HEU COMPARTIT PLEGATS!!!!!!!

Tweet