Vol de garses
damunt l’herba florida,
oh primavera!
S’apropen les collites
dels besos saborosos.
Rosa Leveroni
[@more@]
Continuant amb el meu passeig pel Penedès vaig copsar un camp de blat ple de roselles d’un vermell tan intens talment com si s’hagués vessat tota la sang de la terra. No me’n vaig poder estar d’immortalitzar aquell moment i aquí en teniu la prova.
Us ve de gust ajaure-us en aquesta catifa natural?, però compte que el pagès no ens empaiti!!!
Per cert la Júlia m’ha comentat que va fer un post sobre la rosella que m’agradaria que vosaltres el puguessiu llegir: http://la-panxa-del-bou.bloc.cat/post/576/66368
Gaudiu del post i del seu poema també!!!! Gràcies Júlia!
Això, sí, que és una catifa. M’hi estiraré una estoneta, mentre em prenc aquest cava excel·lent que m’ha servit la mestressa al vaixell.
Una catifa vermell escarlata!
Deixant la poeia, sabies que la rosella té més de trenta noms populars distints en català, segons la contrada?
Sabies que la rosella (Papaver rhoeas) és de la mateixa família que el cascall -adormidera, en castellà- (Papaver somniferum). Aquella planta productora de làtex i rica en alcaloides, de flors blanques o rosades que donen pas a una càpsula d’on s’extreu l’opi?
Petons.
Ara vinc!!!
Per cert, per aquí dalt en diem «quiquiriquis».
Preciós el poema i preciosa la fotografia. Al meu blog vaig posar un poema -propi- amb alguns dels molts noms de les roselles, és una cosa que sempre m’ha sorprès, suposo que passa també amb altres plantes i flors, però no són tan conegudes. El cascall, que menciona aladern, és parent de la rosella, però és que la mateixa rosella té algunes propietats d’aquesta mena, i l’aigua feta amb la planta es feia servi, fa anys, per fer dormir els infants. El cascall s’havia conreat per guarniment, fins que crec que es va prohibir, suposo que hi havia qui feia negoci amb les seves propietats.
Què tenen les roselles que les fa tan especial?A mi m’encanten…Quan vaig anar al Delta n’i havia moltes i les blanques són precioses!