Estimats i estimades blocaires, us proposo un nou experiment (ja sabeu que m’agarada molt de fer-ne amb la poesia) però aquest requerirà de l’ajut de tots vosaltres. M’agradaria que entre tots féssim un poema inspirat en aquesta fotografia que vam fer (el marit), també al Penedès (per variar), a principis de maig. Només us demano un vers, una estrofa, uns mots ja siguin vostres (ja sé que sou poetes!) o manllevats d’altres autors de manera que es poguessin enllaçar d’alguna manera aportant una identitat pròpia de conjunt. Es tracta només d’un joc per estimular els sentits amb la participació de cadascú (no cal ser poetes, tothom hi està convidat; aquells que només llegiu i mai deixeu missatges, TAMBÉ!!!!). Aniré agafant els fragments enviats als comentaris per construir el poema CAPVESPRE BLOCAIRE.
Em voldreu ajudar, voleu participar-hi?
Som-hi, doncs!!
[@more@]
CAPVESPRE BLOCAIRE
Sota el daurat del cel, fragilitat del verd
que bressola un vent lleu, a penes un sospir (Pere)
que brolla de la desesma dels dies,
xardorós bes d’aquest sol de vidre. (Ramon Aladern)
Sota l’oreig, com el meu cor vençut
es vinclen canyes, ales que fimbren, (Júlia Costa/Aladern)
ens deixem endur, ens deixem buidar,
per tornar-nos a omplir de bell nou, (Elur)
com una dalla que sega la vida, (Violant)
d’una verdor pàl.lida, intermitent desig d’esperança. (Toni)
I segueix la vida reflectint
la llum nova d’un vell sol, (Su)
mentres sorgeixen les ombres,
i els sospirs s’ofeguen dins els cors. (Arare)
Mentre el capvespre acarona els últims raigs daurats
que xiuxiuegen promeses d’un bell somni, (Nica)
m’ha paregut sentir un cor d’udols
cercant els cors suats dins la penombra. (Lupus Minor/Violant)
Mentre la lluna il.lumina els boscos,
m’he sentit molt menys sol que d’habitud. (Lupus Minor)
I un capvespre, ho sé,
faré que el vent s’aturi,
i ens beurem els glops de sol de dos en dos
mentre arriba la nit.
I llavors, d’amagat,
et besaré. (Isnel)
Besades lleus sota la llum migrada
d’un capvespre de somnis de cristall,
besades fràgils, com la brisa tendra,
com el record, feixuc, dels vells amors adolescents. (Molinera, Júlia Costa)
I serem una espiga trenada de versos
oscil.lant sobre un mar vellutat,
la prova inefable de l’hora infinita
tintada d’oratges de goig i de zel. (Violant)
Sota l’oreig,
com el meu cor vençut
es vinclen canyes.
Sota el daurat del cel, fragilitat del verd
que bressola un vent lleu, a penes un sospir
que brolla de la desesma dels dies,
xardorós bes d’aquest sol de vidre.
Sota l’oreig, com el meu cor vençut
es vinclen canyes,
ales que fimbren.
(perdona la intromissió de l’inserit. És per lligar una mica les estrofes, si no ho recompons al teu gust)
ha sortit l’última línia partida. Volia escriure:
es vinclen canyes, ales que fimbren.
«Sota el daurat del cel, fragilitat del verd
que bressola un vent lleu, a penes un sospir (Pere)
que brolla de la desesma dels dies,
xardorós bes d’aquest sol de vidre. (Ramon Aladern)
Sota l’oreig, com el meu cor vençut
es vinclen canyes, ales que fimbren. (Júlia Costa/Aladern)»
d’una verdor pàl·lida, intermitent desig d’esperança
No sóc poeta però ací ho tens, fes-ne l’ús que creguis oportú. Encertada iniciativa.
TB
i segueix la vida reflectint
la llum nova d’un vell sol
Hola violant, m’agrada molt la iniciativa!
petons!
Hola Violant! Et deixo un parell de frases que pots inserir o no. Sóc molt conscient que no en sé, de fer poemes.
Sorgeixen les ombres
i els sospirs s’ofeguen dins els cors
Hola Violant!!!! Aquí afegeixo un petitet gra de sorra després de l´aportació de l´Arare, a veure què us sembla :-). M´ha encantat aquesta idea (^o^)!!!
Mentres el capvespre acarona
els últims raigs daurats
que xiuxiuegen promeses d´un bell somni
Petonets!!
Quina idea més fantàstica, Violant! A veure, a veure…
I un capvespre, ho sé,
faré que el vent s’aturi,
i ens beurem els glops de sol de dos en dos
mentre arriba la nit.
I llavors, d’amagat,
et besaré.
gràcies per posar-m’hi Violant, la veritat és que em feia un xic de vergonya 😛
Un petó!
M’ha emocionat aquesta iniciativa. Per un moment m’ha paregut sentir un cor d’udols mentre la lluna il·lumina els boscos. M’he sentit molt menys sol que d’habitud.
Besades lleus sota la llum migrada
d’un capvespre de somnis de cristall,
besades fràgils, com la brisa tendra,
com el record, feixuc,
dels vells amors adolescents.
Em sembla una molt bona idea això del concurs i repartir, de fet caldrà mirar els ‘premis literaris’ de la generalitat i veure a quins podem aspirar, jo prioritzaria per ordre de dotació econòmica, al capdavall una cosa no està renyida amb l’altra i si hem de fer un sopar…
Violant, la teva pàgina transmet força sota una imatge delicada i amb bon gust.