I
Canto per tu, la Catalunya Mare,
del fons d’aquesta sòrdida presó.
Com més sòrdida és ella, tu més clara
i d’una mena de rar resplendor
que només té la rosa de la galta
de les verges, al bes del vent més lleu
i la claror de l’estrella més alta
que ja tremola al de l’alè de Déu.
I, si miro a través d’aquesta reixa
que així tanca ara per a mi i esqueixa
la seda fina del cel blau que hi lluu,
sento cantar per tu també a la glòria,
amb tremolors de palmes de victòria,
als que, en vida, saberen creure en tu.
II
Canto per tu, la Catalunya Esposa,
del fons d’aquesta fètida presó.
Com més fètida és ella, més la rosa
de la Rosa dels Vents brunz d’una olor
que, pel perfum de fruita assolellada
i aquesta fresca de cellers que duu
i la sentor de terra assaonada,
sé que només me pot venir de tu.
I, oh foll deliqui dels sentits!, l’aspiro
i ja no sé si penso o si deliro,
si és una olor terrena o celestial,
si és com un baf d’argila que ara em puja,
o be plou amb la llum, com una pluja
de nards i tarongina nupcial.
III
Canto per tu, la Catalunya Filla,
del fons eixorc d’aquesta vil presó.
Com més eixorc amb més fulgors hi brilla
aquest perfil qu hi veig contraclaror:
La Santa Faç d’aquesta Morta Viva
que tants anys que porto dintre meu
i que voldria infantar rediviva,
transfigurada als ulls del mateix Déu.
Com més cedeix el cos que l’empresona,
més clar transpira sota la corona
d’arç i d’espines, lívid, el seu front,
Més se li torna a tenyir la mà balba,
que a flor de llavi va apuntant-li l’alba
que ha de tornar l’antic somriure al món.
[@more@]
Després d’aquesta tempesta política que ens hem hagut d’empassar des de l’inici de la proposta i tramitació de l’Estatut, passant pels comportaments "bomitius" de certs personatges públics perjudicant la nostra imatge catalana, la nostra terra ferma i acollidora, i els nostres productes excel.lents sense discussió, només n’he extret una idea clara, només votaré a favor de CATALUNYA, la única perjudicada en tot aquest vaivé de carteres i manipulacions estratègiques per assegurar vots futurs i sous a perpetuïtat. I no vull parlar de política!!!!
Permeteu-me una llàgrima blau-grana, TAMBÉ!!!!
Doncs no parlem de política. Però votem per Catalunya i donem-los-hi un NO ben alt i clar al seu estafatut.
😉
No si us plau!!!més llàgrimes blau-grana no si us plau!!!Que ahir a la nit no van callar fins les 2 del matí!!és que el barça li paga el sou a algú?Perquè a mi no!!!
Crec sincerament que això ( barçes i companyies ) es la decadència de la nostra civilització… a la nostra Ciutat, contenidors, motos i cotxes cremats, vidres de portals rebentats ect. no faria un brindis ni que en matessin. Crec que la tv3 està pagada per aquest club de prepotents jo particularment els hi faria pagar les destrosses a ells… Que n’aprenguin!!!! (tal com diu el seu Capo).
Petonets violant, el poema es preciós. 🙂
Sempre que hi ha manifestacions massives hi ha coses d’aquestes al final, on la massa arrossega i amaga els indesitjables, són coses que ja passaven als antics aplecs. Malauradament, no és una novetat ni una cosa del nostre temps, això.