Tants anys com han passat i tot igual.
La línia constant de l’horitzó,
la seua llum profunda, aquest tapís
solcat d’onades, i l’impenitent
desig antic que nia dintre els ulls.
I no debades cal que siga així.
Són coses sense més, són pur atzar,
contínues sorpreses massa a prop
baratant el migdia arran de pell
amb un calfred de trenta-nou estius.
[@more@]
Cercava un poema que reflectís el meu estat d’ànim, aquests dies una mica alterat marcat per certs esdeveniments que han pertorbat la meva alegria quotidiana. Però no és res important que no es puguin resoldre amb la tecnologia i l’import corresponent.
Per atzar m’he topat amb aquest poema que reflexa bastant encertadament com em sento i amb molts sentits.
És curiós, sembla fet a mida!
Molt bonics, aquest i l’anterior, merces per la selecció.
Cuida’t, Violant! Un petonet i forces!