IMPERI D’UNA LLÀGRIMA

Un somriure no arrela en un desert amarg.

Abandoneu les hores allunyades

o l’esguard vagabund

sota la cendra lleu dels amors que moriren

com una boca sagnant a una altra boca,

com els rostres a llurs destins,

com una vida a una altra vida.

Vers un cel innocent,

vora les mans nocturnament germanes,

l’alba creix i suporta els robins de la sang,

no la trista, sorda esperança.

Deixeu, doncs, a les ombres llur seguici,

llur tèrbola mesura,

i hostatgeu el record en una llàgrima.

[@more@]

Ja hem pogut resoldre el problema tècnic que tan preocupada em tenia, per tant abandonem la desesperança i desembolcallem l’alegria ja que no hi ha res que no tingui solució tret de la mort.

Tot i amb això també volia retre un sentit homenatge a la Mariona, castellera dels Capgrossos de Mataró que morí pels efectes produits com a conseqüència d’una caiguda accidental ocorreguda durant una actuació castellera del dia 23.

Per a tu aquesta darrera llàgrima.



Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.