Un somriure no arrela en un desert amarg.
Abandoneu les hores allunyades
o l’esguard vagabund
sota la cendra lleu dels amors que moriren
com una boca sagnant a una altra boca,
com els rostres a llurs destins,
com una vida a una altra vida.
Vers un cel innocent,
vora les mans nocturnament germanes,
l’alba creix i suporta els robins de la sang,
no la trista, sorda esperança.
Deixeu, doncs, a les ombres llur seguici,
llur tèrbola mesura,
i hostatgeu el record en una llàgrima.
[@more@]
Ja hem pogut resoldre el problema tècnic que tan preocupada em tenia, per tant abandonem la desesperança i desembolcallem l’alegria ja que no hi ha res que no tingui solució tret de la mort.
Tot i amb això també volia retre un sentit homenatge a la Mariona, castellera dels Capgrossos de Mataró que morí pels efectes produits com a conseqüència d’una caiguda accidental ocorreguda durant una actuació castellera del dia 23.
Per a tu aquesta darrera llàgrima.
