NOMÉS UN ARBRE…

Només un arbre, a la vorera, porta

el tremolor del mar, i el frec de fulles

retorna el benefici de les ones.

Les roques mortes en arenes mortes

viuen només uns brins d’herba poruga.

Mar foll de gris i verd i força d’aire:

trenca cristalls sobre la costa blana!

Aprèn l’ombra llunyana, blava i blanca,

dels núvols plens de vent i pròdigs d’ales.

Només en mi pots créixer més i estendre

més pura sal, més amagada pedra,

i encara retrobar-te en camins foscos

per balenes remotes i algues velles.

Però jo m’he perdut en les planúries

que han oblidat la dansa, el crit de l’aigua

entre alzines i roures, entre llunes

sense rius, sense pous, sense ones altes.

[@more@]

Finalment marxo de vacances, per aquest motiu he volgut posar aquest poema d’en Bartomeu Rosseló-Pòrcel, un poeta illenc que va morir molt jove (Palma, 1913-el Brull, 1938). El meu petit homenatge a les illes que estan essent amenaçades de convertir-se en blocs de ciment.

M’afanyaré a veure si encara sóc a temps de poder contemplar les seves meravelloses cales menorquines.

Fins a la tornada! Una abraçada blocaire per a tots vosaltres i un petó ben gros!!!!!!!

Violant



Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: NOMÉS UN ARBRE…

  1. júlia diu:

    Molt bonic, com tots, ja m’agradaria poder anar a les illes, que vagi molti molt bé, una abraçada.

Els comentaris estan tancats.