[@more@]
Em regales la teva rosa,
el teu fidel retrat,
mentre el temps et roba
i et despulla la saviesa,
emanant l’aroma
que m’omple de tendresa,
fins a mostrar el teu cor innat
que foll d’amor
s’encongeix i s’arronsa
per caurè extès fins a la darrera llàgrima
del darrer pètal entregat.
Violant de Bru
Quant a violant
Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Ostres, quina presentació tan xula que té el teu blog!
Maco, també, l’escrit.
A mi les roses m’agradan per fer experiments en la cuina. Espero que algun dia arribi a alguna conclusió. Encara sóc a un fase experimental.
És preciós Violant!
Haig de pasar més sovint per «casa teva», sempre m’emociones 🙂
Un petó!
neus.
Molt maco Violant !!!
Un petonet,