Falquem els mots
que tinten la sang
envers l’ombra acusadora
de la daga que sega i metzina
la parla d’un poble
sotmès a la censura
de forces feixistes
que inciten al poble
a l’aïllament i al boicot.
Adobem la terra,
cimentem el seny,
eliminem els paràsits
que infecten els fruits
dels esforços suats
de totes les llars.
Enllacem les paraules
perfilant el sentiment
que cou dins dels cors
dels qui acullen les veus
que defensen, bressolen i estimen
aquest indret reprimit i cobejat
que reclama la pau i el respecte
com a hereus d’un estat sobirà defenestrat.
Violant de Bru, 11 de setembre del 2006
[@more@]
Finalment, tal com he promès aquí teniu el meu poema fet avui especialment per commmemorar la derrota d’un poble que no oblida i fa palesa la seva voluntat a través del record i de les consignes dels seus hereus.
Molt adient per a l’ocasió.
Ara, jo diria que no solament els feixistes ens censuren…