Avui és un gran dia per a mi, deixo enrere unes vivències marcades per la ciència per passar-me a l'altre llindar, el de la lírica i l'art, on els mots adopten forma orgànica i esdevenen màgics i transformadors.
Avui desvetllaré alguns aspectes personals i privats, però només seran visibles en aquesta data. Després desapareixeran com qui passa les fulles d'un llibre.
La Violant fa ? anys, potser massa per alguns, ben poc per a d'altres, però per a mi l'edat no significa gran cosa. Vaig aturar el meu rellotge vital el dia que vaig descobrir la poesia.
I us preguntareu què hi fa una biòloga entre versos. Doncs és ben senzill, de ben petita m'agradava molt llegir contes, històries per a nois i noies, escrivia els meus contes i els decorava. Però aquest neguit d'escriptora va quedar mort, latent durant gaire bé 30 anys, fins que uns fets inesperats em van donar l'impuls d'escriure de nou per a desconeguts, per a amics, breus poemes improvitzats que volien expressar sentiments i amistat envers gent que considerava especial, única i em vaig adonar que havia de seguir aquest impuls, aquest corrent que dia a dia s'anava fent més intens i evident davant dels meus ulls. Voldria arribar algun dia a ser una poetessa de debò, ja ho he dit més d'un cop, però sóc conscient que hauré de fer un llarg recorregut entre milers de pàgines escrites, hauré de sentir les veus de tots els poetes d'aquí i d'arreu, m'hauré de submergir entre la mètrica i el ritme, la gramàtica i la metàfora. També sé que necessitaré ajuda, consells (no s'hi val a tirar floretes) ara vull que em tireu tots els rocs al vostre avast per així poder trobar el bon camí.
Endavant companys, la Violant està a punt per a rebre tots els cops. No patiu que després de la caiguda sabrà aixecar-se i tornar a caminar.
M'ajudareu?
M'agraden els reptes difícils!!!
Qui em vulgui veure i encara no em conegui que segueixi l'enllaç, avui la Violant es vesteix de gala, cosa gens habitual.
http://llagrimesviolant.blogspot.com
En canvi si el que voleu és contemplar una Violant casolana i en estat natural em trobareu en aquest altre enllaç.
http://www.webpersonal.net/violantdebru/identitat.htm
Si voleu conèixer el meu objecte predilecte, el meu talismà, seguiu aquest altre enllaç que us mostraré la meva joia que sovint penja del meu coll.
http://vilafranca.blocsciutadans.net/violant_de_bru
EL FINAL DE LES COSES
He buscat molts anys la meva vida,
incipient i alegre, que posava
un generós anhel en tot.
Però la vida m'oferia
allò que semblava enderrocar.
Em cridàreu, després,
ensenyant-me la bellesa de les ruïnes
que, assossegat, contemplo.
Valia, doncs, la pena
beure'm el vi d'aquesta copa.
Una dona ha sortit a la finestra,
ara, que tots els dies són de cendra.
He cercat els moments de la vida,
incipients i alegres, que posaren
un generós anhel en tot.
Però la vida era una casa
que el temps enderrocava.
Això no obstant, he vist
tots els amics davant la porta,
asseguts al llindar,
i com el sol es pon rera el paisatge.
Valia, doncs, la pena
de beure el vi d'aquesta copa.
Una dona que surt em mira a la finestra,
ara, que tots ls dies són de cendra.
Joan Perucho
Un brindis per tots vosaltres, amb una copa de cava o de vi del Penedès, tal com havia de ser!
Xin, Xin!!
Per acabar us faré un petit regal per als que per atzar o premeditació hàgiu visitat aquest post en aquesta data, us mostraré una cosa poc habitual als blocs, us adjunto el meu currículum vitae gens poètic perquè em conegueu una miqueta més. Em guardareu el secret oi?
(Ahir hi havia el meu CURRICULUM VITAE!!!!!)
Ho sento, ja heu fet tard!!!!
Per cert, durant aquest temps no he deixat la poesia del tot, he mantingut la meva finestra vilafranquina oberta per poder oxigenar-me de versos, els meus poemes improvitzats fruit del meu neguit intern.
Aquí em seguireu trobant mentre duri el meu comiat forçat. Hi esteu tots convidats:
http://vilafranca.blocsciutadans.net/violant_de_bru
[@more@]
Hauria jurat que havia deixat un comentari… però no el veig.
És igual: MOLTES FELICITATS!!!
Una abraçada des del meu mar, Violant, i bentornada!