INTIMITATS

Ara que gaudeixo del quatre, o com diu en Joan espock, de la cadira amb cuixí als peus, us he de confessar que uns mesos abans d'aquesta data, en un intent fallit d'aconseguir atraure l'atenció d'un poeta vaig redactar una sèrie de mails poètics un xic atrevits per tal d'aconseguir una trobada, una ajuda, un cop de mà poètic, una proposta, no us imagineu quelcom intimista, no, que no va per aquí. Ja coneixeu les meves aspiracions poètiques que no van més enllà de la preparació, pràctica i assoliment d'aquests coneixements per motius purament d'afecció. No us posaré les cartes que són privades i no venen al cas, però sí que us posaré el mixt poema que li vaig dedicar. Vaig fer una mescla dels seus poemes amb els del seu poeta preferit. No calen més detalls, oi?

Per cert, vaig intentar trobar un llibre que vaig saber que li feia il.lusió recuperar ja que el seu l'havia perdut, però els meus esforços no van fructificar ja que és un llibre exhaurit i descatalogat que va regalar la Fundació La Caixa a les escoles ja fa més de 20 anys. M'hauria agradat haver-li pogut enviar. Potser aleshores m'hauria pres més seriosament. Si algú n'hi sobra cap li faré arribar per Sant Jordi.

"Poesia  a l'escola" Celdoni Fonoll any 1979 de color verd

P.D.: Em sap molt de greu que hagi borrat la seva adreça de mail per causa meva.

LA CORDA VINCLADA

Amb ulls encesos cal entrar (V)
la gota on m'he vingut a rentar el cor (LL)
amb paraules com flames, (V)
gota d'aigua als teus ulls. (LL)

La llum, filtrant-se per clivelles (V)
d'una imatge, la pietat d'un cor. (LL)
La sang de gel, adés muda i captiva. (V)
Llàgrima de sang inconcreta (LL)

Vull encendre el gran foc (V)
darrere el vidre fragmentat. (LL)
La nit que va caient damunt els horts (V)
i les estrelles eren flors d'una branca. (LL)

Pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me; (V)
una mà garfint la neu glaçada d'un pic segons abans d'estimbar-se: (LL)
mort transitòria, (V)
residu del llagrimal. (LL)

S'ha estroncat l'hemorràgia de la llum. (LL)
La gota on m'he vingut a rentar el cor, (LL)
les gleves roges dessagnant-se com entranyes, (V)
el pètal estantís de la bellesa. (LL)

He interrogat la mar des del sorral (V)
que fosforeja damunt la sorra bruna. (LL)
Pas inexpert al cor de la tenebra (V)
i planyo l'aigua empresonada. (LL)

Cal viure a tot o res (V)
amb la pell de gallina (LL)
dins la nit del misteri. (V)
I tot -gota o fil- acaba tenint (LL)
la pell aixafada pel pes de tanta aigua. (LL)

En algun lloc del món assaja algú (V)
damunt la pàgina de pedra. (LL)
Precari d'equilibris sense mans, (V)
encara ha de fruitar el raïm dels ulls. (LL)

Amb ronca veu anuncio l'aurora. (V)
Les cartes ja fa temps que eren tirades. (LL)
He posseït els camps, la brasa de la tarda, (V)
els dits de la noia, tebis de sang. (LL)

Fulgura el meu silenci ple de crit (V)
que ha ungit cabells, xopat (LL)
per la finor porosa de l'asfalt. (V)
Una closca d'ou seca i buida. (LL)

Ajunto mots per fer-me un trampolí. (V)
M'he despertat, em gronxo, (V)
per la paraula creadora de silenci. (V)
No hi som, però la corda encara branda. (LL)

Vinyoli–Llavina

[@more@]

Tweet