Aquest post va dedicat a Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902) del qual he escollit un breu poema que parla de roses i espines per continuar la temàtica, com algú ja coneix del bloc vilafranquí, del fet que m'acabo de llevar una gran espina la qual s'ha transformat en dues roses ben formoses. Ja ho he dit tot a l'altre bloc per tant aquí només el meu homenatge a aquest gran poeta.
http://vilafranca.blocsciutadans.net/violant_de_bru
A UN PAPALLÓ
Tu que vas per lo verger
voltant la flor del roser,
de totes la més hermosa,
cerca la Rosa divina,
que la d'aquest món, si és rosa,
no és sense espina.
Cerca la Rosa del cel
d'on l'arcàngel trau la mel;
per qui vers Ella camina,
si per la via terrosa
a cada pas hi ha una espina,
no és sense rosa.
Jacint Verdaguer
[@more@]
