EL CÀNTIC DELS CÀNTICS

Ara que és època de noces i assolim el nombre màgic 7-07-07 (el meu preferit) se m'ha convidat a un casament d'una cosina meva, la qual m'ha demanat que li llegeixi la lectura durant la cerimònia. Ha estat una grata sorpresa el text que ha escollit, un text misteriós d'autor desconegut o no, que és motiu de moltes suposicions místiques i d'altres més mundanes i sexuals. Es tracta d'un text antic que data de l'època del rei Salomó, n'hi ha que diuen que el va escriure ell i que tracta d'uns amors que va tenir; d'altres apunten que el relat fa referència als dels Déus Isis i Osiris. El fet és que continua el misteri sobre el seu significat i és motiu de moltes divagacions i especulacions.
Així, doncs, la Violant llegirà aquest fragment avui a l'església romànica de Torrelavit amb la presència del seu rector Mossèn Josep Maria Aragonès, que crec que és molt conegut pel seu afer rebel de defensa de la nostra llengua.

Aquí el teniu, ara poseu-li tota la imaginació que tingueu al vostre abast.

Fragment del Càntic dels Càntics
Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat corre com una gasela, com un cèrvol jove. Ja és aquí fora, darrera la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia.

El meu estimat em diu: "Aixeca't, amiga meva, bonica meva, i vine. Coloma meva, que t'amagues dins les clivelles de la roca, i dins les escletxes dels espadats: deixa'm veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, que la teva veu és dolça i la teva cara, bonica".

El meu estimat és per a mi, i jo per a ell. Ell m'ha dit: "Porta'm com un segell en el cor, com un segell en el braç, que l'amor és inflexible com la mort, la passió és forta com el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents com les flames. Ni els oceans no són capaços d'apagar l'amor, totes les fonts dels rius no podrien ofegar-lo".

Salomó

[@more@]

Tweet