Les roses que un dia tintaven els meus dits, ara reposen al cuixí dels meus ulls esperant el repòs etern de la meva darrera mirada, arrugant la seva pell sedosa fent estries de felicitat que dessagnen els records. La mà que m'oferí el regal de la seva bellesa s'enlaira cap a la mar on els amants sospiren sota els ponts amb el balanceig de les góndoles i l'aroma suau dels seus carrers humits reguen de sensualitat cada segon. Qui pogués acompanyar-lo! Bon viatge!
APUNT DE VENÈCIA
…Silenci de finestrals oberts
a un incert avenir
de portes amagades
arran d'aigua,
"bautta" meravellosa
d'estètica i creació,
decadent i mundana,
que evoquem i esculpim,
en llunyania de temps,
d'espai, de vida.
Visió de la blanca mort
hermètica i somrient,
indefugible i magnètica,
sorgida en esponjar-se
la fràgil matinada
per sobre la llacuna
dels somnis…
Josefina Vidal
[@more@]
