Arran del premi rebut sobre Cartes Romàntiques i amb els diners que em van regalar vaig adquirir entre d'altres llibres un de poesies, una antologia d'una poetessa desconeguda per mi. Va ser un impuls i va ser un encert. He trobat en aquests versos les paraules que tant cercava, les expressions que sintonitzen amb la meva poesia. Seran la meva guia a partir d'ara on voldré veure-m'hi algun dia reflexada formant una simbiosi perfecte, el meu mirall.
Avui em sento com aquest "Camí" que s'ha obert de bat a bat davant els meus ulls de diumenge.
EL CAMÍ (de Josefina Vidal , "El mar inevitable")
Ara camino
per viaranys de somnis i records
mentre es refreda l'acer candent del dolor
i la fragilitat s'endureix.
Demà, retrobaré les petjades
que em tornin al camí
que espera, des de sempre,
el meu impuls de vida.
Em llançaré, com una fletxa,
pel temperat pasatge del meu trànsit,
vers l'horitzó de l'infinit.
[@more@]
d’on las tret? es viva?
http://www.editorialmeteora.com/cast/llibre.php?id_LLIBRE=13. dispensa, aqui hi ha la resposta, viu i a Barcelona- San Google m’ha ajudat
Ves que tafanejant per aquí m’he trobat amb aquesta poesia fins ara desconeguda. Gràcies per descobrir-me aquesta poetessa!
Hola, resulta que he descovert dues coses, 1.- que na Josefina Vidal és veina de l’herald de l’eixample però ara viu a Tàrrega, i 2.- que tafanejes al meu bloc però no hi deixes empremta.
Et mantindré informada de la Josefina un cop l’herald torni d’Irlanda.
Bon estiu