POSSEÏDA

Estic posseïda per un sentiment que no em deixa viure, m'apreta i m'escanya deixant-me sense alè, sense aire, asfixiant cadascun dels meus porus mentre la tempesta remou el meu ordre intern en una batalla sense descans, sense vençuts ni guanyadors. És la lluita de la vida que fa de cada dia un nou despertar incert i excitant. Estic posseïda per l'amor.

POSSEÏT
I tu no fas altra cosa que fugir,
tocar el cim,
fugir cap a l'erm domini
on tots els daus estan marcats,
mentre la meva carn ignora
les contrades d'aquesta nova terra
a l'esguard de la nàusea dels vents.

Com dir-te
que només et sagna
la ferida
quan els meus ulls no hi veuen.
Com fer-te entendre,
dolç hoste de la nit,
l'aspra cremor de somnis i paraules
encallades al sol renegrit
de la meva llengua,
els verds estius
ara glaçats als llucs de les pomeres.

Sobre la teva boca, la meva boca.

Tenen els teus llavis
l'estrany fulgor
de les altures.
Jaume Pont

[@more@]

Tweet