Una part de la meva sang va ser forjada al Pallars Jussà, a la Conca de Tremp on l'agricultura i la ramaderia eren els principals fonts d'ingressos dels seus tranquils i feliços habitants. Aquest poblet situat damunt d'una muntanya el banya el Pantà de Tarradets on els seus reflexos damunt de l'aigua li confereixen un lloc màgic i multisensorial. Sóc descendent d'una filla de Llimiana que va marxar del poble als seus tretze anys per desembarcar al poblet on vaig néixer anys més tard, al vell mig del Penedès. Dues terres enllaçades per l'amor als conreus i la llibertat.
El meu petit homenatge a Llimiana on encara hi tenim una llar que ens espera.
La Gota
Avui he vist l'oceà de l'univers
i dins la immensitat de l'aigua
t'he vist a tu petita gota, petita Llimiana.
He vist com el gran dels grans
un dia et va deixar ser poble
i dalt del cim d'una muntanya
et va fer un vestit de flors
i una faldilla de roures.
Estic content de viatjar amb tu petita
perquè omples de saviesa el meu viatge,
i el que conec de les divines ciències
i de les escriptures santes
ho he après en els teus camps
ho he après en els teus boscos i els teus arbres.
Àngel Martínez Aldabó (Casa l'Abad)
[@more@]
He de reconèixer que mai no havia sentit a parlar de Llimiana, però m’has fet venir ganes de conèixer’l, he entrat al Google i m’hi he passejat una estoneta. És un encant. 168 habitants! Quina delícia, no? Una abraçada!