Què seria de la vida sense el repte diari de veure néixer un altre sol, albirar el crepuscle enrogit pel vent o contemplar la lluna reflexada sobre el mar. Sobreviure enmig de la banalitat, l'avarícia, l'egoïsme, la violència, l'estupidesa. Però el repte més bonic és potser estimar i ser estimat amb tota la plenitud. Us repto doncs a ser feliços i viure en un etern enamorament de la vida.
Accepteu el repte?
REPTE
Ara la sorra em cruix sota les plantes,
la sento càlida,
miro el mar besar-la dolçament,
i en calma.
Llums irisades de batecs i d'aigua
fan aurèoles
sobre el mar que riu i juga
a enfilar ones.
Avui em consents la presència,
em vols d'amiga.
Deixo que t'apropis i que em besis
la sabatilla.
Ara que la força em torna, vinc a reptar-te:
et vull tenir
llepant-me la carcassa del meu ventre
amb gust salí.
Josefina Vidal
[@more@]
