Només falten 20 dies per a la trobada!
Cada matí emprenc un nou viatge del que en desconec el seu destí. Sempre és nou, ple de sorpreses on l’atzar hi afegeix aquell condiment dolç, àcid, salabrós o amarg que el fa diferent i especial. Avui ha resultat salat i ensopit. Demà veurem quina aroma em sorprèn.
EL VIATGE
He retrobat la vida i el respir
de la terra, la deliciosa fuga
de l’abril sota els llibres, vers el rostre
que redreça el somrís, vers l’esperança
a la deriva d’una veu.
Cal donar al viatger la pau de casa,
l’hora que fou viscuda, tan alegre.
Els anys, però, no tornen.
Joan Perucho
Aquesta trobada farà història… poètica!
i és que si les coses no ens sorprengueren, moltes voltes els dies no tindrien sentit… m’agrada com ho planteges; perquè les sorpreses s’hi donen de manera senzilla… 🙂