EL MIRATGE DE LA DONA

El dia 8 de març es va celebrar el dia de la dona treballadora en motiu del qual es va realitzar un recital poètic-musical al meu poble natal en el qual hi vaig participar per primera vegada escrivint aquest poema per a l’ocasió. La meva filla també hi va participar tocant el piano. Tot plegat va ser un assaig per al dia 21, la gran trobada de poetes que farem a Vilafranca. 

No hi faltareu oi?

Només resten 8 dies!!!

Us deixo amb el meu miratge de la dona.  

MIRATGE

M’he enfilat per l’escletxa dels records

per collir les engrunes de la pell,

escorça del camí que vetlla la Lluna,

dolça companya i consellera,

fidel amiga viatgera,

que emmudeix davant del borrissol

d’uns ulls entelats amb regalims de vida

que reblien els solcs de la meva soledat.

 

Grato enmig de la boira

les parets de grava que amaguen les gemmes

dels esclats feliços que restaren per polir.

 

Les arestes del dolor emergiran intactes

malgrat l’erosió del temps.

L’escarpa del present esquinçarà la ràbia

alliberant el polsim que caurà damunt la platja

d’una mar en calma.

 

Recolliré tots els bocins

per reconstruir l’ADN dels meus dies

arrencant el càncer del passat

per esdevenir un miratge,

un nou passatge amb el bagatge,

que m’ha de menar cap al bon port

on reposarà l’amor i el lliurament,

on cada llàgrima serà el confort,

de la mare universal i eterna,

l’origen de la bondat,

el centre de la nostra gravetat,

la dona que tots duem a dins del cor.   

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a EL MIRATGE DE LA DONA

  1. Carles diu:

    Hola Violant, el que escriuré ara no és una reposta sinó més aviat l’ombra del teu Miratge.

    Sempre hi ha una escletxa
    per on ens entra el
    vent fred de l’ahir.

    Els ulls sempre són
    el bressol de les
    llàgrimes de soledat i felicitat.

    Del dolor, en tot temps
    ens en queda la seva espina.

    Amb el far del teu cor
    sempre arribaràs a bon port.

    De cada llàgrima en
    germinarà una flor de vida.

    La teva força de dona és la
    maternitat de viure i compartir.

    Rep una abraçada.
    carles vall

  2. german diu:

    em serà del tot impossible anar, però et desitge una bona experiència!! per cert, una poesia molt bonica!! 🙂

  3. Gràcies per convidar-me al poems¬blogs.
    Ha estat un plaer compartir matí, poemes i blogs.

Els comentaris estan tancats.