Foll de tu,
presoner
del verd verí del vidre dels teus ulls,
tot absent
i ara lluny
de la mar que et besava
turmells, genolls amunt.
Foll de tu,
sense seny,
sense tu, sense tu,
antic amor amic,
cap al silenci brut
d’una mà anònima,
arbre esporgat
i mut.
Foll de tu. Foll de tu.
Josep Piera
[@more@]
Continuant amb el foc tardoral i les passions enyorades, que conviden al record, quan el fred truca a la porta dels cors sensibles i palpitants, us mostro un fragment d’un poema de Josep Piera que traspua tots aquests sentiments per deixar-nos una suor freda que sura a flor de pell.
I de tú, i de tú,
al costat teu
sóc un drap brut
solcant la blanca neu
bocabadat i mut.
Un altre cop
aquest Tomàs
deixant-me de retop
amb un pam de nàs.
No sé com tu fas
Violant
que els teus nocturns
virtuals
ens agraden tant
als taciturns
sempre tan puntuals.
Bona nit i bon diumenge
per descansar.
Quina passió !!! 🙂