FOLL DEL LLUNY

Foll de tu,

presoner

del verd verí del vidre dels teus ulls,

tot absent

i ara lluny

de la mar que et besava

turmells, genolls amunt.

Foll de tu,

sense seny,

sense tu, sense tu,

antic amor amic,

cap al silenci brut

d’una mà anònima,

arbre esporgat

i mut.

Foll de tu. Foll de tu.

Josep Piera

[@more@]

Continuant amb el foc tardoral i les passions enyorades, que conviden al record, quan el fred truca a la porta dels cors sensibles i palpitants, us mostro un fragment d’un poema de Josep Piera que traspua tots aquests sentiments per deixar-nos una suor freda que sura a flor de pell.

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a FOLL DEL LLUNY

  1. Tomàs diu:

    I de tú, i de tú,
    al costat teu
    sóc un drap brut
    solcant la blanca neu
    bocabadat i mut.

  2. Dalmau diu:

    Un altre cop
    aquest Tomàs
    deixant-me de retop
    amb un pam de nàs.
    No sé com tu fas
    Violant
    que els teus nocturns
    virtuals
    ens agraden tant
    als taciturns
    sempre tan puntuals.
    Bona nit i bon diumenge
    per descansar.

  3. jaka diu:

    Quina passió !!! 🙂

Els comentaris estan tancats.