L'abril ha obert les seves portes i ens ha regalat aquesta pluja tan necessària per a la terra i per als cors de la gent. Aprofitem per rentar les nostres misèries, aquelles brutícies que ens incomoden i no gosem alliberar-les per mor al ridícul o a la frustració. Rentem els nostres pensaments de totes les maldats que hi puguin niar; mostrem la nostra puresa més amagada i regalem l'amor i la caritat a tot el que ens envolta. Reneixem en esperit.
Siguem una nova primavera!
COMPLANTA DE LA PRIMAVERA
Renaixement de tota mala cosa,
jardí de Catalunya sense senyals de rosa,
abril avergonyit.
Oh falsa i miserable primavera
on solament prospera
el corc. I el llot. I la terrible nit
de qui la llum ha esdevingut esclava;
el llimac llefiscós de mala bava
i el verinós i sadollat gripau.
Ai dolorosa pau
d'aquest abril verd cendra!
El doll amarg del plor
marceix la fulla tendra
i la poncella de la flor.
Els pins sense creixent llangueixen a la riba
del lliure mar per on arriba
el missatge secret
dels tristos bandejats a qui sustenta
l'engany amorosíssim de l'enyor,
miratge d'un abril sempre refet
en roses, en banderes i en honor.
Qui no se n'acontenta?
Si el somni és bell, immarcescible i pur!
I els somnis a vegades traeixen el futur.
Pere Quart
[@more@]
Un gran poeta i un bonic poema… Bon abril, Violant.
Ostres, quin abril, el del Pere Quart!
Bona primavera per a tu (i per a les teves estimades vinyes)
😉