Seguint amb el fil del darrer post m'he adonat que potser pateixo de desmemòria, aquella dalla que cega els records i els escampa fora del cos en mil bocins com qui deixa molletes de pa per poder retrobar el camí més endavant. Ara aquestes engrunes les retrobo sobtadament dibuixant aquell passat per fer-lo ben present.
Fa poques setmanes que vaig fer una altra descoberta poètica. Un professor meu de filosofia que també donava classes a la meva escola (que resulta que finalment sí que tingué un recital del Celdoni), m'ha resultat ser un poeta i a més premiat!!! És el guanyador del primer Premi de Poesia Oriol Rossell 2007 convocat pels Castellers de Vilafranca.
No em vaig voler perdre la seva presentació i saludar-lo malgrat haguessin passat vint-i-dos anys des de que no l'hi havia tornat a parlar. A primer cop d'ull no em va reconèixer, normal, però el meu nom ja li va refrescar la memòria. El recordo molt senzill, amable, tranquil i apassionat de la seva feina. Resulta que és psicòleg i cantautor (quantes coses que li desconeixíem!!!). El que més el caracteritzava eren les seves xiruques que sempre duia posades, i ho dic amb tot el respecte i admiració. Ha plogut molt des d'aleshores però els esdeveniments han volgut que tornéssim a coincidir però en un altre entorn: el de la POESIA.
Us recomano el seu llibre "Sota el mateix cel" publicat per omicron, tota una bella descoberta!!!!
Va per tu Frederic, felicitats per aquest premi ben merescut i que per molts anys en poguem gaudir de la teva poesia.
Nota: permeteu-me una coincidència més, a que no sabeu qui feia de jurat i va presentar aquest llibre? Us deixo amb les vostres conclusions.
DESMEMÒRIA
En el silenci de les tardes
trobo el temps esperant-me,
amb les mans sobre la falda,
per desplegar, altra vegada,
l'àlbum de la meva vida.
Com estornells que s'envolen
damunt un camp de blat madur,
així se'n van els meus dies.
Frederic Cuscó i Campllonch
[@more@]
No em diguis que és qui penso?
😉