CLAROR PRIMAVERAL

Aquests dies vaig recollint les engrunes del passat tal com dèia dies enrere i el cas és que ahir vaig poder veure la llum al final del camí, vaig poder admirar finalment en persona al Celdoni Fonoll que acompanyat de la seva parella Lloll Bertran ens van oferir un magnífic recital poètico-musical a la biblioteca del meu poble natal. Un esdeveniment que treu llum als meus dubtes sobre si l'havia vist abans en el passat, però després de cercar i evidenciar que no tenia el llibre verd i afegit al fet que no vaig reconèixer-lo ni tenia present el seu rostre, ara ja puc afirmar que no hi vaig anar al recital del 1979 i per tant que no pateixo d'amnèsia.
Em centraré en el recital d'ahir, el Celdoni va fer un recorregut per una sèrie de poemes que versaven sobre AUCELLS, BONES HERBES i BOLETS, ja que ha publicat diversos llibres molt ben editats on apareixen fotografies i dibuixos de tots aquests elements vius que conformen la natura dels nostres Països Catalans.
En Celdoni és un apassionat de la natura i la poesia i ha volgut fer un maridatge esplèndid d'amdues embolcallant aquest regal amb unes anotacions científiques. Us ho podeu imaginar, NATURA, POESIA i CIÈNCIA unides en un mateix llibre? Com a biòloga que era i poetessa que seré, no he volgut deixar passar aquesta ocasió per extasiar-me d'aquest beuratge. Us n'ofereixo un glop amb el permís, aquest cop sí, d'en Celdoni que molt amablement m'ha donat la seva autorització.
Gràcies Celdoni, per defensar tan apassionadament i aferrissadament la natura i la poesia, dos éssers en perill d'extició!!
Que no canviï mai el teu tarannà tan honest i natural.

FONOLL
Perfumat fonoll,
creixes i t'escampes
pel meu llarg país.

Guardamar i Salses,
i Fraga i Maó,
i l'Alguer llunyà,
et senten l'aroma
i et veuen esvelt,
en ermots i marges.
Petites flors grogues,
tija i fulles fines
on els cargolins
s'enfilen i dormen
en temps de secada,
esperant la pluja
que els despertarà
i els farà llaurar
entre l'herba baixa
que tens per veïna.

Ventejat fenoll,
que surts a la Crònica
de l'alt rei En Jacme
i dons gust amable
al terrer més aspre,
serva l'esperança
de la deslliurança
del meu llarg país,
esclau dels mals vents
del nord, de ponent,
i de l'autoodi,
que és el pitjor vent.

Celdoni Fonoll

[@more@]

Tweet