TULIPA VENECIANA

Al Sol de Venècia li ha lliscat una llàgrima en forma de tulipa vermella com la sang que ha fet diana dins del meu cofre. Ara vetllo la fràgil carícia per mor a que es rompi en mil bocins i es dilueixi com les paraules restant oculta a la brossa neuronal. Gelosament la servo lluny d'altres mirades, només la vull per als meus ulls.

"Felice quarantesimo anniversàrio, tua bambina te invia grande bacios virtuales e un tènero abbràccio affettuoso …". (amb quatre dies de retard)

Tanta claror quan ve la nit cremada,
el sarment que rubrica el socarrim,
les tisores al ventre de la fada:
descriure l'esplendor, descriure el crim.

Quan esventren la llum d'una hivernada,
i, al cel esquarterat un nervi prim
pestanyes de corall als núvols bada,
els nostres llavis no diran: –Morim.–

A les golfes la llum no s'enretira,
s'arrapa als vidres la tulipa d'ira,
la llum és un arquet de violí:

en un incendi fet esgarrifança,
el vespre la casaca d'or atansa
a les apoteosis del llumí.

Pere Gimferrer, desembre 1993

La suau poncella
vol ser tulipa groga
i serà dàlia.

La nit s’adorna
amb gasa vaporosa
llençols de boira.

Damunt la taula
mitja lluna vermella
un tall de síndria.

Recorda l’arbre
passades primaveres
mentre s’esfulla.

Meya, maig 2005

Imita la tulipa, pren la copa a la mà
i, al costat d’una noia de llavis carmesins,
beu ben alegrement: el cel blau, tot girant,
d’un cop de vent sobtat se t’endurà d’aquí.

* * *

Entre la fe i la incredulitat: una alenada;
entre certesa i dubte: una alenada.
Sigues feliç en aquesta alenada present en què vius,
car la vida mateixa és aquesta alenada que passa.
Omar Khayyâm

SOLS LA MEMÒRIA
Vull tatuar tants noms a la meva pell,
evocar tantes coses en pensar-vos,
tantes formes, colors, paraules,
tardes de sol ponent,
matinades de plom i vent,
d'aigua lliscant, clapotejant,
mullant la cara alçada al cel,
clavant fiblades de fred i gel.
Vull retenir les imatges,
l'alegria de les vostres veus,
els vostres jocs al jardí i a la plaça,
les bicicletes al gairell, sobre la gespa,
els ciclàmens rebentats de fúcsia,
les tulipes erectes, elegants,
el cel blau…
La teva mà a sobre la meva espatlla…

És possible tornar al lloc de plenitud,
però no ho és tornar-hi en el temps.
Sols ens queda la fràgil memòria.
Josefina Vidal

[@more@]

Tweet