Com fuig el temps ara que les hores són mortes. Travesso la muntanya per dins on bull la lava del cos. Porto el rostre ple de sutge. Encara ha de cremar la darrera fogata dins del cos.
COLOR DE TEMPS COM FUIG
Falzia de la font, pedreta blanca,
i l’ombra que s’esmuny, remor
de fulla i d’aigua.
T’ho dic. Em creus.
L’hora de peu lleuger, i una rialla
prima i molt llarga
que sempre torna al pedrís de la font.
Per què trascolo escorrims de memòria?
Dóna’m la mà. Abraça’m
per poc que puguis.
Em veus? En els teus ulls em veig
com si fos ara.
Jordi Sarsanedas
hola violant….
fa dies…. que estava fora de l’espai virtual…..
vacances?????
molt bo el poema del sarsanedes… el vaig conèixer
una tarda a l’ateneu de barcelona….
salut…..
i això del llibre?? com està?
petons