CORONAR-TE DE GLÒRIA VOLDRIA

Remenant els armaris dels meus pares m’he topat amb un parell de llibres de poesia que contenen l’obra del col.lectiu Ploma Daurada de Vilafranca, uns aficionats i entusiastes de la poesia que frueixen amb les seves creacions.

Per tant ja que crec que també s’ha de saber valorar i apreciar l’art local i poc conegut vull compartir amb vosaltres aquest descobriment.

[@more@]

Coronar-te de glòria voldria

(A tu, poesia, amiga)

Em sap greu

no saber-te coronar de glòria

com molts han fet

pequè t’estimo tant,

amiga!

Encara que em facis mal

-que no m’ets inofensiva-

et seguiré estimant

amb un enfebrit i fervent amor

car tu m’ets filla.

Jo t’he parit amb dolor,

amb un brutal i afuat dolor

sense mida.

I tu m’has malmès el cos

-tants cops!-

sense cap mena de compassió,

mostrant-te tan estranya

i tan esquiva!

Però no puc més que estar-te agraïda

quan m’empenys per dins

amb greu insistència

i sento que s’apropa el part,

que s’acosta l’hora en què tu, de nou,

cobraràs vida.

Perquè, un cop has nascut,

et torno a mirar, tendrament,

decidida.

No m’importa el dolor,

ni recordo ja el mal.

Simplement em mou l’afany

de tornar-te a dir:

FILLA!

Roser Cabré i Laguna

Tweet