Despert sota la llum que cau
boirosa com un mar ple de cortines
Ensorrat
la son que va al seu ritme
grata empeny xiscla alça ampolles
vetlla i té
la clau del pany del port
de l’univers
vora un llarg vidre
deformador entelat amb teranyines
ben enfront
d’una ombra que em segueix
dins un silenci
me cerc i no me trob.
[@more@]
Ja he tornat del meu viatge a les illes més poètiques que he visitat fins el moment. Paradís de mar turquesa que voreja les seves cales rocoses, suaus, poblades i desertes. Un festival dels sentits que m’agradarà tornar a reviure.
De moment us deixo amb un poema d’un poeta menorquí, Ponç Pons (Alaior, 1956).
Si teniu curiositat per veure algunes fotografies del meu viatge les aniré insertant gradualment a un nou bloc on hi publico poemes meus breus de temàtica social i reivindicativa.
Hola Violant !!!
Ja veig que Menorca t’ha provat molt!!!
Quan he vist la foto de les coves de Xoroi m’ha fet molta gràcia i he recordat quan vaig anar-hi, son xules oi? Be, tot Menorca es una preciositat.
Un petonet, 🙂
Tot això és fantàstic.
Felicitats Ramon