Arxiu de l'autor: violant

Quantes vegades dec haver mirat aquests camins que no porten enlloc, tantes coses com vaig fer malament i de les quals no m’he de penedir. No sóc res més que els noms en què he cregut. [@more@] Vaig anar a … Continua llegint →

Roses anònimes A tu, flor de l’alegria, bri de l’esperança, que els dónes temperància, tendresa i calor. A tu, poncella novella que apaivagues tristeses, mitigues dolences oferint un petó. A tu, mare entregada, humil patidora, que els dónes la vida … Continua llegint →

L’ÚNICA ROSA Quin bé de déu de roses en el jardí! N’hi ha d’enceses com ta galta quan, qui jo sé, te mira; roses de sang i d’albes on sa blancor deixà l’última neu del fosc hivern que s’enretira. N’hi … Continua llegint →

Blavegen els estanys. En llur suau estesael cel s’emmirallà.Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!,oh tendre sospirar! Paratge somniat. Potser t’abelliriason auri parament.En platges de coral hi dorm la llum del dia;la posta s’hi encén. Hi creixen tarongers; hi … Continua llegint →

Et pensaré, perquè nomésel pensament té espera.Tu reposes, pura en el que és;jo construeixo el que era. Prop de quin somni tinc els ulls,que te’m creés més certa?rius i de tu mateixa et culls,com una aurora oferta. Vindrà el teu … Continua llegint →

De l’Invisible no guanyant esment, ja tot el meu voltant s’enteranyina. De l’Inefable si l’amor declina, la vida es torna polseguera i vent. Gruix, neciesa i enrenou de gent ni un pas no valen de tremor divina; ni l’or secret … Continua llegint →

Tenia ganes de fer un nou experiment. He obert un llibre d’antologia de poemes catalans i he volgut que fossin els poetes els que m’indiquessin els versos que compondrien un nou poema. Volia que l’atzar em proporcionés un poema nou … Continua llegint →

No m’importa dir que he mort ho sé perquè estic al meu costat i a poc a poc m’he oblidat dins d’una altra cosa perduro La bellesa ja no em fa mal fos el que fos ja no sóc res … Continua llegint →

[@more@] Com sostreure’s a la bellesa del món i com suportar-la. Encara em venç, no he tingut temps de penedir-me’n. Miro els arbres i les dones amb uns ulls intactes. La bellesa dels arbres, la bellesa de les dones, aquest … Continua llegint →

Tant de bo fóssim infants sense filtres de colors, reflexant tots els instants mancats per ombres exteriors, per així excloure fronteres, als seus ulls inexistents; llegats forjats per ulls cegats, avui guspires del present. [@more@] Heu sentit mai parlar dels … Continua llegint →